16/7/08

Els altres culés

Aquesta crònica l'escric des de Catalunya. Fem un parèntesis de dos mesos per dedicar-nos una miqueta al món d'aquí, que per molt que ens estigui agradant el d'allà segueix sent el nostre món.

Ja ens ho esperàvem, i malgrat tot, al arribar a Zurich, on fèiem escala, el xoc ha estat força fort. SILENCI, NETEDAT, ORDRE... Els africans que venen per primer cop deuen al·lucinar, i per les cares que posàven els viatgers que venien al nostre avió es devien sentir tant intimidats com nosaltres al arribar al seu caos.
L'avió cap a Barcelona sortia al cap de dues hores, però aquestes no s'ens han fet gens pesades perquè hem estat passejant embadalits per les cintes transportadores i escales automàtiques (que funcionen!) mirant aparadors, gaudint de la calma, reposant en uns bancs comfortables, seguint les dades del nostre vol en les mil pantalles digitals, i, fins i tot, anant d'una terminal a una altra amb un metro increïble, amb projeccions de paisatges muntanyosos a la paret del túnel, i so ambient de vaques, esquelles i cants tirolesos.

Per ser justos, cal dir que l'aeroport de Barcelona tot i estar també molt bé, en comparació amb el suís es veu una mica més desendreçadot... (es nota que estem un xiiiiiic més a prop d'Àfrica que ells)

Bé, doncs canviant de tema, ara que disposo d'un internet de primera divisió aprofitaré per penjar material que he anat acumulant. I començo per un recull d'imatges de gent que va vestida del Barça.
El futbol, al Camerun, és una passió. Pràcticament no existeix cap altre esport (masculí, excepcionalment l'altre dia vàrem veure unes noies jugant al volei). I no només veus nois jugant pertot arreu sinó que és un fenòmen que abarca un ampli ventall de la societat, i així és molt freqüent trobar gent que porta samarretes de l'equip nacional (els lleons indomables), que desperta passions quan juguen algun partit (ho vivim intensament perquè tenim el camp al costat de casa), i també d'equips europeus, dels quals en coneixen tan o més bé que nosaltres mateixos tots els ets i uts, i d'entre els quals les samarretes del Barça guanyen per golejada. A ciutat o a petits poblets, al nord, sud, pertot arreu veus algú amb una samarreta del Barça, gent gran, petits, homes, dones... i les samarretes ja podeu imaginar, també hi ha de tot, des de l'equipament actual, impecable, a samarretes velles i estripades, imitacions com la d'una de les fotos, amb negre enlloc de grana... i també es veu de tan en tant alguna samarreta de la sel·lecció catalana!!!

I és clar, l'heroi nacional del moment és l'Eto'o, figura de la sel·lecció i exemple de com un africà humil pot triomfar a Europa.

I és que gràcies al fenòmen Eto'o els espanyols són molt ben vistos, i en concret els catalans de Barcelona. No us ho podeu ni imaginar... Mireu, aquí quan vas pel carrer t'acostumen a anomenar "fill de Sarcosí" d'una manera força despectiva, però quan els dius "moi, Zapatero" o millor encara, "Barcelona, Eto'o" els canvia la cara i es converteixen automàticament en amics. Penseu que el Fran, que és madridista de tota la vida (ningú és perfecte) sovint es fèia passar per culé per beneficiar-se del tracte que s'ens dispensa.

Em pregunto què passarà si es concreta l'adeu d'Eto'o al Barça. Apareixeran de cop i volta milers de samarretes del Chelsea? Deixaran de tractar-nos bé als catalans en benefici dels anglesos? Triomfarà un altre jove camerunès que diuen els camerunesos que el Barça ha fitxat? Sigui el què sigui allà estaré per narrar-ho, així com jo espero les vostres cròniques posant-me al dia de la nova etapa amb en Guardiola d'entrenador, possible nou president...
;-)

1 comentari:

Josep ha dit...

boníssima la crònica futbol-era, jaja.
Sobre el tema de la vestimenta africana es pot escriure un llibre, jeje. Tinc un conegut que un cop va donar centenars de samarretes de publicitat de la seva botiga (va tancar) com a donació a l'africa i al cap uns anys, mirant les notícies va veure un noi africà voltant amb una de les seves samarretes. curios.. jeje

SalutacionsS
MartinezZ