30/12/07

15-10-2007 Tres esdeveniments


Hola a tots!

Avui us explicaré tres esdeveniments en els que ens hem vist immersos aquests darrers dies de tardor africana.

El primer va ser el divendres passat, 12 d’oct, dia de la hispanidad. Hi va haver recepció oficial a la residència de l’ambaixadora espanyola. Ja ens havien avisat que hi hauria un munt de personalitats. Les noies fèia dies que havien encarregat vestits. La mansió, al barri ric de Yaundé, evidentment. El dispositiu policial de rigor, havies de passar entre un corredor de soldats, i a la porta de la casa havies de saludar a l’ambaixadora (que parla català), el primer secretari, la seva dona i la cancillera (la Nieves, una noia amb qui ens fem molt). I mica en mica van anar arribant les personalitats, com a la cançó del Sisa: diplomàtics, ambaixadors, clergues (un parell de bisbes i fins i tot el nunci del Papa!), algun ministre, enginyers sense fronteres i altres cooperants (un munt de catalans, un dels quals coneix el Ferran ;-) cosa que ja m’esperava, i una noia d’Olot, que sempre fa gràcia trobar gent de prop dels teus orígens). En fi, una munió de gent ben interessant. Ja vaig poder fer alguns contactes per tal de començar-me a moure pels cercles artístics camerunesos. Per cert, quan va sonar el “que viva españa” em vaig fer el despistat i vaig desaparèixer uns minuts…
Al acabar la recepció semblava que ja eren les tantes, i només eren les 23h!!! Un grupet vam decidir anar a un local on feien jazz, però allà una de les noies de l’ambaixada (no diré quina, però surt a la foto) anava tan borratxa que va començar a vomitar, i ens la vam haver d’endur, donant per acabada la nit.

L’endemà, el Phillip, secretari del centre cultural, (surt a la foto que adjunto, i per cert, té molt d’èxit entre les noies espanyoles) inaugurava una botigueta de jocs de play station i lloguer de devedés de pelis “pirates”, al costat de casa seu, en un barri molt més modest. Va ser un acte molt més íntim que el de la vetllada anterior, però també va estar bé. Sobre els gustos d’aquí: bàsicament jocs de futbol i pel.lícules d’acció oriental i herois musculats.

El diumenge vam fer una bona caminada per la ciutat, per anar-la coneguent. De casa a la ambaixada, per exemple, hi ha tres quarts d’hora anant xino xano. Ja no tenim tant la sensació de tenir constantment tot d’ulls clavats en nosaltres. I no ens sentim gens avassallats. Però diu la Mayte que quan va sola és força diferent, i que li fan tota mena de comentaris i propostes.

I aquest dilluns al matí hi ha hagut presentació oficial a la universitat. Ha estat un acte apoteòsic, a un amfiteatre atapeït de gom a gom d’estudiants de primer curs (uns dos mil, mínim). Nosaltres hem arribat puntualment a les 11h, que és quan havia de començar la cosa, però tot i que la sala ja estava plena dels estudiants allà no hi havia cap professor. Han començat a aparèixer al cap de mitja hora, i potser a les 12h ja hi eren quasi tots i han pogut començar els discursos. Semblava que fós més un míting de polítics que una presentació de professors. Cada cap de departament ha aprofitat per tirar-se tantes flors com ha pogut. La veritat és que alguns despertaven passions entre els estudiants, que obviament ja els coneixien, potser per ser personatges públics.
M’ha cridat l’atenció que durant el discurs final del rector, que parlar parla molt bé, incorporant algun acudit de tan en tant, un alumne d’entre la massa ha fet una gràcia en veu alta, i ell se li ha adreçat amb tota naturalitat, dient que és fàcil dir certes coses amagant-se entre la multitut, i a partir d’aquí ha fet tot un discurs sobre la disciplina, i que a la universitat no es va a jugar, i que ells (els professors) seran els seus pares i mares i germans grans, i que saben el què els convé als alumnes…
El cas és que al finalitzar m’ha sorprès l’ordre amb que ha sortit tothom de la sala, deixant sortir primer al professorat (que realment tenien més pinta de ministres que altra cosa).
Tinc ganes d’anar a l’aula d’arts plàstiques, que també n’hi ha, a veure què hi fan… Però al ritme que va tot potser no comencen fins d’aquí dues setmanes!!!

Vinga, salut i fins aviat!!!
Records camerunesos