26/5/08

Segon quadre

Fèia dies que no enviava crònica... Estem a l’espera d'una sèrie de visites, l’Astrid i la Lilí el proper juny, i la Lídia, la Núria i l’Àfrica el juliol, i hem aparcat les expedicions fins que elles estiguin aquí.

Les darreres setmanes hem fet vida casolana, que també està bé reposar de tantes emocions. La Maite va atrafegada amb les classes, exàmens i altres activitats culturals que li corresponen, i jo estic posat de ple en la pintura. Avui ja us puc ensenyar un nou quadre, en la línia del primer (de fet és la mateixa noia) però properament n’aniré acabant d’altres lleugerament diferents. Dic lleugerament perquè quasi tots tenen la figura humana per tema. Ara mateix en tinc deu a mig fer, tots penjats per les parets del pis, que comença a semblar un museu.


Precisament, el pis ja té tota una altra cara, mireu sinó aquestes dues fotos de quan vam arribar en comparació a com està ara.











I canviant de tema. L’altre dia la Mati em va fer una petició curiosa: un reportatge de portes i/o peus. Ella sempre tan original! Bé, ja he posat fil a l’agulla, veurem què surt. Pel que fa als peus avanço que el 90% de les imatges seran sandàlies de goma. També alguns peus nus, com el de la imatge, tot i que més esporàdics del que potser imagineu.


Pel que fa a les portes, hi ha més varietat. Des de les immenses portes de ferro destinades a protegir les cases dels rics fins a una fusta qualsevol per les llars més modestes. No es pot dir que siguin boniques, perquè aquí es té molt poc en compte la decoració de les cases, però sí que la pobresa fa que apareguin sol.lucions atzaroses de resultats originals. No obstant, em vaig adonar que al Camerun, i potser a l’Àfrica en general, durant el dia les portes són un objecte inútil i innecessari. Per un cantó impedeixen que circuli l’aire, i per l’altre, la idea de preservar la intimitat aquí és absurda tenint en compte que en tot moment hi ha família, veïns o amics a l’interior de les cases.

Així doncs, si et passeges de dia veus que quasi totes les portes romanen obertes, i en alguns casos fins i tot són innexistents, però no perquè no en tinguin, ja que a la nit si que tothom es tanca ben tancat, sinó perquè els destinen altres utilitats, com podeu apreciar a la darrera foto.

Apa! Properament, més...

2 comentaris:

MartinezZ ha dit...

oohh, el pis està quedant de luxe.
per quan una expo de quadres africans per terres catalanes?

SaludtacionsS d'en MartinezZ

URIOLUS ha dit...

Gràcies MartinezZ!
Què tal una expo d'aquí dos estius?
Però què millor que veure quadres africans a l'Àfrica? Vinga, apunta't a visitar-nos!

URI