9/10/08

Maternitat

Hola amigues, amics, i altres animals.

La crònica d'avui és un homenatge a les mares africanes. Les imatges parlen per si soles.

Les noies sovint es queden embarassades quan són molt joves. Amb sort el pare reconeixerà la seva part de responsabilitat, però no sempre passa així.

El fet d'estar en estat no comporta grans impediments pel què fa a les tasques domèstiques, en tot cas una mica d'incomoditat, però aquí ningú es planteja que calgui fer res d'especial. Les visites al metge/ginecòleg són pràcticament inexistents o nul·les (no hi ha seguretat social).


La recuperació de les mares després de donar a llum és extraordinàriament ràpida (com que no prenen l'epidural...). No passen ni dos dies i ja reprenen les seves tasques habituals. I res de cotxets, cadiretes... D'andròmines d'aquestes no n'hem vist ni una des que estem aquí (potser si hi haguessin voreres en condicions hi ajudaria?). Amb un llençol ben apretat a la cintura, i la criatura ben comprimida a l'esquena n'hi ha de sobres. Es diria que els nadons han d'estar un xic incòmodes, però el cas és que sempre es veuen ben tranquils i callats.




Pel que fa a les criatures, tan bon punt aprenen a caminar comencen a deixar de ser una procupació i ja poden plorar que com no s'espavilin ells mateixos a aconseguir-se les coses ningú no ho farà per ells. Bé, no és tan exagerat com això però quasi.




En aquest moment és quan apareixen els germans i cosins per fer-se'n càrrec. En un entorn hostil com l'africà els nens creen uns vincles d'amistat i protecció mútua molt forts. I no hi ha una imatge que reflecteixi millor l'alegria que un grup de nens jugant. Durant la infància un és feliç amb ben poca cosa. La llàstima és que els duri tan poquet, i que es vegin obligats a fer-se adults quan al primer món tot just començarien a enfrontar-se amb l'edat del pavo.