23-01-2008 Piscina

Ens estem preparant per fer l’ascenció al Mont Camerun, la muntanya més alta de Camerun, amb més de 4.000 m. Ja veurem si ho aconseguim, però almenys ens hem posat a fer esport que sempre va bé.

Per un cantó anem a aeròbic, que aquí vol dir una hora d’instrucció militar a ritme de música techno, i per l’altre a nadar a una piscina, que no sé com és que no ens hi havíem apuntat abans.

Ahir a la tarda hi vam anar. Ha estat gràcies a una parella de joves metges de Jaén que estan passant una temporada a Yaoundé, i amb qui hem congeniat ràpidament. Ell, el Fran, és un autèntic crac. No porta ni un mes aquí i coneix mig barri i ja parla l’Ewondo, una de les llengües majoritaries de Yaoundé. Potser a través d’ell la resta n’acabarem aprenent una mica… De moment estem aprenent algunes expressions curioses i divertides:

Bebela zamba = T’ho juro per Deu

O bala bininga bam? = Quantes dones tens?

Kiri = Matí

Mbamba kiri = Bon dia

Ki kiri ki = Demà al matí (genial, no ?)

E'tanga = Blanc

Tornant a la piscina, evidentment és la d’un dels hotels més luxosos de la ciutat, completament inaccessible per la majoria de ciutadans. Però et fan un abonament mensual que surt molt a compte. L’hotel és el que hi ha arribant a dalt del Mont Febé (el Montjuíc de Yaoundé), té unes molt bones vistes de la ciutat, l’aire és pur, no hi ha sorolls, disposa d’un camp de golf on podem fer footing abans de remullar-nos, prendre el sol…

Normalment ens hi quedem fins que aquest es pon, al voltant de les sis, i llavors ens reincorporem al caos de la ciutat. Ahir però ens vam trobar amb un fenomen digne de destacar. No hi havia pràcticament ningú al carrer. Quin misteri era aquest?

Futbol! La copa d’Àfrica! Jugava la sel.lecció camerunesa! Camerun contra Egipte (els lleons contra els faraons). Era un partit important perquè els egipcis havien guanyat els darrers encontres, i hi havia desig de revenja. El país sencer estava expectant. Però no va poder ser, els lleons van ser domats (4-2)

Nosaltres, quan va acabar el partit, estàvem a un petit restaurant celebrant l’aniversari de Mimí, la metgesa de Jaén. I contrastava l’ambient festiu nostre amb el dels autòctons. Però com que amb nosaltres hi havia un músic camerunès que a les acaballes del sopar va començar a interpretar temes alegres finalment tothom es va animar a cantar i ballar. Les cerveses també hi van ajudar.

Aquest músic resulta que va viure deu anys a Barcelona, i tot i que no parla ni una paraula de català ell s’en considera, de cor almenys. “Antonio, el català”, s’anomena. Moltes de les cançons eren temes en castellà, que podíem corejar, però també interpretava temes per satisfer el públic local, i fins i tot composicions seves en Ewondo. Al final ens va sorprendre amb una cançó que havia composat per a l’homenatjada, i també amb una de dedicada a l’heroi nacional, Samuel Eto’o (tot i que ahir potser no era massa indicada…).

Quan tingui bona connexió intentaré penjar un petit video.

L’endemà va ploure tot el dia, i això que ja estem de ple a l’estació seca. Amb la Maite vam concloure que els deus van unir les seves llàgrimes a les dels afligits camerunesos.

(per sort, al moment que penjo aquesta crònica Camerun ha guanyat els dos següents partits, classificant-se per quarts de final i pujant la moral del pais)