Lídia, Núria i Àfrica a l'Àfrica

El menú d'avui consta d'una sel.lecció de fotos diverses, de les darreres dues setmanes de la temporada camerunesa, durant les quals hem estat acompanyats per tres catalanes ben simpàtiques, que creiem que s'ho han passat prou bé.
Aquí les tenim en primer lloc explorant la platja de les roques del llop, a 20 km de Kribi. És un lloc que m'agrada especialment per la pau que un hi troba, ja que com es pot veure no hi ha absolutament ni una ànima (crancs a part)








A l'esquerra veiem un arbre típic de la zona, les branques es confonen amb les arrels, i es poden arribar a fer molt i molt grans.
I a la dreta podem veure les tres "blanches" en una canoa guiada per un parell de natius que les va apropar a les famoses cascades de la lloba (tot són llops aquí), que és l'únic riu del món que desemboca al mar d'aquesta manera tan animada.












Després, i com ja acostuma a ser habitual, intentant resoldre un nou problema del cotxe, en aquest cas una roda rebentada. És veritat que són coses que formen part de l'aventura, i que et forcen a espavilar-te i a relacionar-te amb la gent del país, però a vegades enyoro la despreocupació amb la que un agafa el cotxe a Europa.






Tot seguit tenim unes imatges de la visita que vam fer al Parc de M'fou, on es poden veure unes quantes espècies de monos, ximpanzès i goriles en uns espais on sembla que estan de meravella, quasi com si estessin lliures, i amb l'alicient de poder veure gent rarota que els va a fotografiar de tan en tant.

Tan semblants que són monos i humans i resulta que sóm els seu principal enemic, ja que els vilatans els cacen per menjar-se'ls. Això en canvi no passa al nord, on hi ha una majoria mussulmana que no menja mono, gràcies a Alà!




I com que això està al bell mig de la selva (veieu quins arbres més grans!) també t'hi trobes altres espècies d'animals, com una serpeta molt maca que em va passar per sota les cames, i que quan l'anava a fotografiar li vaig preguntar al guia si era verinosa, i com qui no hi dona massa importància diu que si, i després d'una pausa diu, és una cobra joveneta. Entendreu que la foto sortís un xic moguda...











Després ens dirigim a casa la Same, que és un crac de dona i sempre està organitzant casaments i funerals per amistats i/o familiars que li encarreguen o "encolomen". En aquest cas ens va convidar "voluntariament" a casa seva, on ens va obsequiar amb tot d'exquisiteses i vam riure molt amb els seus fills.













I acabarem amb unes quantes postals que no necessiten paraules per explicar-les.




















Apasiau!