17-12-2007 Coses al cap

Una de les coses que de seguida em van cridar l’atenció del Camerun és veure tanta gent portant coses al cap, i no només paquets voluminosos, com els que estem acostumats a veure a les pel.lícules d’exploradors amb llargues fileres de criats, sinó tota mena d’objectes com els que podeu veure a les fotos.

El primer cop que vaig veure un noi amb una sabata al cap em vaig pensar que era un boig, però quan en vaig veure uns quants més per altres barris ja vaig entendre que eren venedors ambulants.

L’altre dia parlava de les dones que s’instal.len pel carrer amb les seves paradetes de menjars senzills. El complement són aquesta munió de persones que es passegen amb les seves mercaderies al cap, a l’espera de creuar-se amb algú interessat en comprar-li alguna cosa.

Les mercaderies més habituals són una espècie de donuts sense forat, molt bons, i que porten dins d’uns recipients de plàstic (els aprenents porten un recipient, però els experts n’arriben a portar tres a l’hora. Malauradament encara no n’he aconseguit fotografiar cap), però també sabates, roba, objectes decoratius diversos, altres coses comestibles…etc.

Aquest sistema de botiga mòbil em sembla fantàstic. Quan li vam demanar a la Rose (la veïna que té la llibreria sota el nostre pis) on podíem comprar candaus va dir-nos que ja els compraria ella quan passés algú que en portés.

La Same, la bibliotecària del centre cultural, m’explicava que uns deu o vint anys enrera no es vèia pràcticament ningú que portés coses al cap, i que ara és un fenòmen que va a més, i que això és un clar indici de que el país està en recessió econòmica.

Clar que no tothom que porta coses al cap és un venedor ambulant. És un sistema de transportar coses molt arrelat a tota l’Àfrica. Ja de petits s’acostumen a anar a buscar aigua i fer grans distàncies amb els pesats recipients sobre el cap. De més grans tenen el cos tan acostumat que poden portar objectes realment pesats, com mobles o troncs d’arbre.

A mi, quasi tant com la força que tenen m’admira el seu equilibri, ja que no necessiten ajudar-se amb cap mà. Tan sols un mocador enrotllat sobre el cap, per fer una bona base.

Jo ho vaig intentar un dia amb el pack d’ampolles d’aigua pensant que l’únic obstacle seria vèncer la vergonya, i em vaig adonar que era molt més difícil que això.

Hauré de començar per una sabata…