28-10-2007 Pepe Gotera y Otilio, chapuzas a domicilio

En principi, la universitat on treballa la Maite es fa càrrec de les despeses de la llum i també de les reparacions que calgui fer al pis. Sona bé, oi? Doncs bé, cada cop que avisem als tècnics amb la intenció que ens arreglin alguna cosa és un misteri el què passarà.

A vegades et diuen que vindran tal dia a les nou del matí, i quan els truques al migdia del dia en qüestió per saber per què coi no venen et diuen que és que han estat molt enfeinats o que tenen mal al peu, o qualsevol altra cosa…

Ara, no se’ls acut trucar per avisar-nos.

A vegades, després de molt remenar interruptors i endolls, que anteriors tècnics o inquilins van liar d’allò més, et diuen que tampoc és tan greu com està ara. És a dir, que des de la cuina podries controlar l’endoll de l’ordinador (cosa ben pràctica, no?).

Si insisteixes en arreglar-ho com cal resulta que el pressupost d’aquest mes s’ha acabat i que l’única possibilitat és que nosaltres ens fem càrrec del cost del material.

Si et fas càrrec del cost del material dones per suposat que una part dels diners van directament a la seva butxaca. I malgrat tot, et segueixes preguntant si seran capaços d’arreglar els estropicis.

Sembla ser que part dels problemes elèctrics que tenim són deguts a que algun veí espavilat ens té punxada la corrent. Això explicaria perquè tenen la llum d’un balcó encesa tota la nit.

Un altre cop vam demanar si podien ajuntar una mica unes anelles de ferro que hi ha a la porta d’entrada per poder-hi passar un candau ben gran. En aquell moment no tenien el material idoni i ho van venir a “arreglar” mentres nosaltres erem fora. Doncs quan vam arribar ens vam trobar que havien desplaçat l’anella incorrecta, i que no podíem obrir la porta per entrar al pis! Menys mal que aquell dia van poder venir de seguida a re-reparar-ho.

I nosaltres encara hem tingut sort. Les dues noies que s’han d’instal.lar al pis de dalt (la Iratxe, profe d’espanyol, i la Khadija, gestora cultural) que van arribar a Yaundé unes setmanes abans que nosaltres encara no hi poden viure, perquè estan pendents d’una sèrie de reparacions que els van “sol.lucionant” amb comptagotes i gràcies a molta insistència.
…

Simples anècdotes. La veritat és que ens sentim molt a gust al pis.

Aviat ens arribaran els mobles que vam encarregar. A la foto que adjunto es pot veure com n’estan fent uns de semblants.

A mi personalment, del pis, m’encanta la vista que hi ha mirant cap a l’oest. A part d’una bona extensió de ciutat, amb molta vegetació per tot arreu, hi ha les muntanyetes del fons (com els Montjuics i Tibidabos d’aquí, només que més abundants, encerclant tota Yaundé). I el millor, les formidables postes de sol que hi tenen lloc dia si, dia també.